Ser dona avui dia, què representa?

Pertanyo a una generació que va viure la transició d'una dictadura a una democràcia. On els principis i els valors morals eren inqüestionables i no tenies el dret més que de seguir el mateix sender marcat per a tothom.

Si, a més a més, eres dona ja se't col.locava els mateixos guarniments que a un ruc per no veure més enllà del què et guiaven.

Però cadascuna de nosaltres minçament hem anat incidint en la societat per canviar... Tot i que han quedat enrere de manera anònima moltes de les que han sacrificat una vida pel què creien.

Aquest és un blog dedicat a aquelles dones que s'identifiquin amb la dona. Amb els seus ets i uts, sense menysprear el fet de ser dona ni el fet de no ser home. Som dones i hem de saber com treure-li el màxim a la nostra condició. Aprofitar de totes les eines que en el seu dia ens van deixar altres dones per què les empressim...

Deixar constància dels nostres problemes i les solucions adients ajudarà a què d'altres puguin avançar en el seu camí i arribar més lluny. Perquè, a la cap i a la fi, juntes podrem fer pinya i aconseguir que se'ns senti més fort i no vulnerin el nostre dret de ser dona.

Amb això no reivindico un feminisme, reivindico el fet de no voler pertànyer a la condició social que s'associa de ser dona= feble.

Començo avui el meu primer blog. Avui que la meva filla compleix divuit anys. Avui que he près la determinació de que no vull que cap dona prengui una decisió per desconeixement o desprotecció...

Avui que recordo que... fa divuit anys... jo tenia divuit anys.

Us commino a què hi participeu amb la vostra opinió. No vull que sigui un blog endogàmic si no que s'obri a tot aquella persona que s'identifiqui amb els temes que anirem plantejant i ens vulgui transmetre la seva experiència.